Exempció de fins a 60.100 euros pels treballadors fronterers o temporers segons la llei de l’IRPF espanyol

L’article 7.p de la llei de l’IRPF espanyol eximeix de tributació els rendiments percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger quan es compleixin determinats requisits que més endavant detallarem. L’exempció s’aplica a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger amb el límit màxim de 60.100 euros anuals.

Requisits per acollir-se a l’exempció de l’IRPF espanyol

• Requereix ser resident fiscal a Espanya, sempre recordant que la residència fiscal no s’escull, sinó que s’adquireix (la residència fiscal la determinen les lleis fiscals d’Andorra i el CDI d’aplicació entre els dos països).

• La prestació de serveis ha de ser exclusivament laboral ordinària (no mercantil, ni prestada per administradors, consellers de societats o similars, ni tampoc sota la modalitat de treballador autònom, ni sota la figura de becari).

• El treball s’ha de fer efectivament a Andorra i requereix desplaçament físic del fronterer o temporer (no s’accepta la prestació de serveis sota la modalitat de teletreball), acreditable mitjançant targeta de treballador fronterer o temporer.

• S’exigeix que el temporer o fronterer realitzi el treball per a una empresa no resident o per a un establiment permanent (EP) radicat a Andorra. Pel que fa al tipus de relació laboral, el treballador pot mantenir una relació laboral amb una societat estrangera o mantenir una relació laboral amb l’entitat resident a Espanya, o simultaniejar ambdues alhora, per tant, resulta irrellevant qui realitzi el pagament, el que preval és que la prestació dels seus serveis correspongui a una entitat estrangera.

• A Andorra, al tenir l’impost de l’IRPF anàleg amb l’IRPF espanyol, i també la firma del CDI amb la clàusula d’intercanvi d’informació, és donarà per complert aquest requisit.

Aquesta exempció de l’article 7p no té límit temporal, i es pot seguir aplicant de forma indefinida mentre es mantingui la condició de resident fiscal espanyol. Tal com hem esmentat, la quantia de les retribucions exemptes no pot excedir els 60.100 euros anuals, que no s’integra en la base imposable del contribuent i que no afecta al càlcul del tipus marginal d’IRPF i que s’aplica directament en nòmina del treballador a través de les retencions.

Com s’ha de procedir perquè s’apliqui aquesta exempció als temporers o fronterers?

A. Treballem a Andorra i l’empresa andorrana ens practicarà d’ofici la retenció del 10% sobre els rendiments de treball com a concepte d’impost de no residents a Andorra, i ens ho podrem deduir al final del període en la declaració de l’IRPF Espanyol com a retencions practicades a l’estranger. En el cas dels 60.100 euros estariem exempts si complim les condicions anteriorment descrites.

B. Treballem a Andorra i ens acollim al règim de fronterers i temporers:

Per tal d’acollir-nos al règim especial de fronterers i temporers ho haurem de fer en els 10 dies següents a l’inici de la relació laboral amb l’empresa andorrana:

• Per això haurem de presentar, en el cas dels treballadors fronterers, el formulari 740 per aplicar les regles generals establertes en l’IRPF andorrà. En el cas de temporers s’haurà d’afegir el formulari 740-A.

• Una vegada s’hagi optat per aquest règim els fronterers i els temporers tindran dret a l’exempció dels primers 24.000 euros i la bonificació del 50% dins d’un màxim de 800 euros entre els 24.000 euros i els 40.000 euros. Així, no es tindrà un tipus impositiu efectiu del 10 % sinó del tipus corresponent al seu rendiment de treball.

Igual que en l’apartat A, podrem deduir-nos els rendiments pagats a l’estranger en l’IRPF espanyol per doble imposició internacional. En aquest cas, però, el temporer o fronterer no haurà de suportar un tipus impositiu efectiu del 10%. I si la quantitat no supera els 60.100 euros, aquests no seran imposables a Espanya.

En el següent exemple d’aplicació es pot veure la diferència entre aplicar el règim i no aplicar-lo.

Observant aquesta situació, és important optar per aquest règim a l’aplicar-nos un tipus impositiu efectiu més baix.

En el cas que les rendes fossin superiors als 60.100 euros, l’obligat tributari hauria de deduir fins a 60.100 euros la seva base de tributació a Espanya i tributar per la part restant segons el tipus marginal que li pertoqués.

Per portar a terme la gestió d’aquest règim de temporers i fronterers, és recomanable posar-se en mans de gestors professionals que desenvolupin amb garanties aquesta tasca.