Avantatges de teletreballar per a una empresa espanyola a Andorra

La residència fiscal a Andorra mantenint el lloc de treball en un altre país amb CDI: el cas del teletreball des d’Andorra per a una empresa Espanyola.

Autor: Gabriel Dallerès

Tal i com hem pogut experimentar, la COVID19 ha influït notablement en la nostra manera de treballar i ha obert la porta al teletreball, el qual ha vingut per quedar-se com a una possibilitat més de treball.

Efectivament, la possibilitat de contractar personal en règim de dependència professional que desenvolupa la seva feina a distància, ha plantejat que algunes d’aquestes persones que desenvolupen la seva feina via aquesta modalitat valorin un canvi de residència en un altre país ja sigui per motius personals, fiscals o per tots dos.

Com veurem en aquest post Andorra també pot ser molt atractiu des d’un punt de vista fiscal per aquelles persones que exerceixin el seu treball a distància sense renunciar a un canvi d’empresa ja que els permet guanyar poder adquisitiu.

A més, el teletreball ha esdevingut una de les eines més utilitzades per les empreses per retenir i atraure talent nacional i internacional proposant als seus empleats una llibertat absoluta per poder viure allà a on desitgen i així no haver de prescindir dels seus serveis pel sol fet que el seu treballador ha decidit canviar d’estil de vida, marxant del país d’origen.

Per aquest motiu, en el present article volem posar de manifest per què Andorra podria ser un vis a vis d’altres països; un lloc privilegiat amb els avantatges tributaris que suposa realitzar teletreball per a la mateixa empresa en la que estem treballant actualment.

Per aquest motiu respondrem a la pregunta:

Què passa i que s’ha de fer quan el teletreball s’exerceix des d’un país diferent del de l’empresa que ens ha contractat?

Per respondre ho farem amb l’exemple d’un teletreballador espanyol que trasllada la seva residència a Andorra.

En Joan, un assalariat que treballa actualment des de Barcelona amb la modalitat de teletreball per a una empresa pionera en posicionament SEO, a principis d’any ha decidit estar més a prop de la natura i poder practicar l’esquí, el seu esport favorit, sense necessitat d’haver de fer 3 hores de cotxe per arribar a les pistes. A més, en Joan té una relació sentimental amb una noia resident a Andorra, fet que el motiva encara més a fer el pas per venir a residir al Principat. El seu sou brut actual és de 40.000 euros anuals i per aquest sou actualment li apliquen una retenció per IRPF a Espanya d’un 20%.

No obstant, en Joan no té clares quines són les implicacions fiscals i socials que això suposarà de cara a l’empresa on treballa i també si tindrà pèrdua de drets socials en quant a la seguretat social que cotitza a Espanya. Per això ha fet la consulta a un assessor fiscal per saber-ne les conseqüències.

El primer que cal analitzar és el lloc de residència fiscal del teletreballador.

Andorra defineix segons l’article 8 de la Llei 5/2014 de l’IRPF que es consideren residents fiscals…

…“les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.

b) Que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta”

Per tant, en principi, el teletreballador obtindrà la residència fiscal al lloc on desenvolupa el teletreball sota un criteri de permanència en aquest territori passats els 183 dies de l’any natural.

No obstant això, quan el Joan resideixi a Andorra, estarà sotmès a dos jurisdiccions: A la d’Andorra i a la d’Espanya, per la qual cosa és possible que la renda provinent del seu salari estigui sotmesa a tots dos països.

És per aquest motiu que és essencial que existeixi un conveni de doble imposició entre els dos països per tal de resoldre un eventual conflicte de residència ja que és aquest conveni qui marca les regles de com s’han de resoldre aquestes qüestions.

En aquest cas el Joan té la sort que entre Andorra i Espanya existeix un conveni de doble imposició i per tant podrem determinar com haurà de tributar aquesta renda.

En aquest cas haurem d’anar a veure què diu l’article 14 del conveni referent al gravamen de les rendes de serveis personals dependents i als comentaris de l’article 15 del model de conveni de l’OCDE que disposa que les rendes de treball dependents seran imposables únicament al país on s’exerceixi efectivament la prestació del treball. És a dir en aquest cas a Andorra.

Un cop aclarit a on haurà de tributar finalment el Joan, i tenint en compte que no obtindrà la seva residència fiscal a Andorra fins passats els 183 dies, cal determinar si durant aquest període l’empresa espanyola li hauria de gravar el sou amb un 24% per l’IRNR, ja que de no fer-ho així, aplicar una retenció per IRPF a Espanya no seria correcta.

En aquest punt el Joan està preocupat ja que actualment li feien una retenció del 20% per IRPF i ara es trobaria amb una retenció, abans no compleixi els 183 dies, del 24% del seu sou brut. No obstant podrà demanar la seva devolució a partir del mes de febrer de l’any següent.

mitjançant el formulari 247 pots demanar amb antelació a Hisenda que et consideri no resident fiscal durant aquest període.

Però per al Joan això li suposa un problema financer ja que no podrà disposar d’aquests diners fins passat un any, en el millor dels casos, des del seu trasllat a Andorra.

Atesa la situació, el Joan demana a l’assessor fiscal si no hi ha cap altra manera de procedir.

Afortunadament, existeix una manera d’anticipar aquest problema, i és que mitjançant el formulari 247 pot demanar amb antelació a Hisenda que el consideri no resident fiscal durant aquest període.

Si la sol·licitud és aprovada, aleshores l’administració expedirà un certificat de reconeixement del desplaçament que s’ha de lliurar a l’empresa a fi que, des de que rep aquest certificat, passi a no retenir el treballador, aplicant la normativa de l’impost sobre la renda de no residents.

Si bé la presentació del model 247 té caràcter voluntari, en Joan evitarà que l’empresa hagi de practicar retencions a compte de l’IRPF sobre les retribucions fins que el treballador hagi complert un període de més de 183 dies fora d’Espanya i, a més, que després el treballador hagi de presentar el model 210 perquè li siguin retornades les retencions suportades de manera innecessària.

Ara bé, la presentació del model 247, amb el consegüent certificat de reconeixement del desplaçament expedit per l’Administració, no implica que l’Administració consideri automàticament que el treballador té la condició de no resident.

Tradicionalment s’exigia un certificat de residència fiscal a un país diferent d’Espanya per acreditar la no residència, però el Tribunal Econòmic Administratiu Central, ja el 2010, i la Direcció General de Tributs a finals del 2013, reconeixen que és possible acreditar la residència fiscal a l’estranger per altres mitjans de prova com per exemple un contracte de lloguer d’habitatge, el col·legi dels fills, etc.

Per tant en Joan pot estar en disposició de provar la seva residència fiscal per altres mitjans.

Malgrat l’explicat anteriorment, molt sovint l’empresa espanyola, per un principi de prudència i a l’espera de rebre el certificat de residència fiscal del nou país del treballador, voldrà aplicar la retenció del 24% al treballador per no tenir problemes amb Hisenda.

IMPORTANT

Cal insistir al pagador de les rendes que el model 247 és justament el document demostratiu de que Hisenda autoritza a l’empresa a considerar al treballador no resident fiscal. I en aquest cas, donat que el treball es realitza fora d’Espanya:

No hi ha retenció! L’empresa necessitarà que es presenti, o bé el model 247 de Hisenda, o bé que es lliuri un certificat de residència fiscal d’un altre país. Quan NO s’és resident a Espanya (consideració que crea la presentació del model 247) i els treballs es fan fora d’Espanya, aquesta situació queda fora de les competències tributàries de l’Estat Espanyol. I per tant no existeix retenció perquè no es produeix cap fet imposable que pugui gravar Espanya, i per tant, no és aplicable cap règim de retencions, ni el de l’IRPF ni el de l’IRNR.

És possible que Hisenda no es decanti en donar una solució al problema, i s’hagi de provar amb arguments o consultar a un expert dins l’Administració mitjançant cita presencial perquè acabin acordant la no retenció al treballador.

En el moment que es traslladi a Andorra per a viure de forma permanent, en Joan haurà de presentar una declaració de canvi de residència fiscal a Hisenda (model 030).

Aleshores és quan Hisenda pot demanar una prova (un certificat de residència fiscal d’Andorra) i també pot posar en entredit aquest trasllat si considera que no es compleixen els requisits previstos (residir fora més de 183 dies, nucli principal d’activitat, residència família, etc.).

Si algun d’aquests criteris succeís, Hisenda el continuaria considerant resident fiscal a Espanya i l’empresa aleshores li haurà de practicar retencions atès que no compleix amb els principis de residència que marca el CDI entre Andorra i Espanya.

La resolució de la consulta vinculant DGT V0951-21 acaba determinant en la seva resolució que:

“Del escrito de consulta se deduce que la consultante realiza el trabajo desde su domicilio privado en Andorra por lo que, la renta derivada del trabajo ejercido en Andorra por una persona residente en Andorra estará exenta en España en aplicación del Convenio hispano-andorrano.”

Després de donar aquestes explicacions, en Joan es queda més tranquil i ara ja sap el que ha de fer per resoldre el seu problema gràcies a la consulta que ha realitzat amb el seu assessor.

A part de les especificitats fiscals, un altre avantatge que obtindrà en Joan és que podrà continuar cotitzant a la seguretat social Espanyola i, gràcies al conveni entre Andorra i Espanya en matèria social, sempre podrà recuperar els drets adquirits a Espanya.

Avantatges fiscals de teletreballar a Andorra per a una empresa espanyola

Finalment, analitzem quina serà la situació del Joan a nivell financer:

CONCEPTE	A ESPANYA	A ANDORRA
SALARI BRUT ANUAL	40.000,00 €	40.000,00 €
QUOTA SEGURETAT SOCIAL	2.540,00 €	2.540,00 €
RETENCIÓ IRPF	19,85%	1,68%
QUOTA IRPF	7.940,00 €	673,00 €
SALARI NET ANUAL	29.520,00 €	36.787,00 €
DIFERÈNCIA		7.267,00 €

Com veiem clarament, en Joan, tot i seguir treballant per a la mateixa empresa, amb les mateixes condicions però establert a Andorra, guanyarà 7.267 euros més de salari net anual, el que representa 605,58 euros més mensualment.

Conclusió: Andorra també pot ser molt atractiu des d’un punt de vista fiscal per aquelles persones que exerceixin el seu treball a distància sense renunciar a un canvi d’empresa ja que els permet guanyar poder adquisitiu.

No obstant això, i degut a la seva complexitat, si us trobeu en una situació semblant us recomanem que per dur a terme tots aquests procediments us feu assessorar per un expert fiscal que estudiï la vostra situació personal i pugui veure quina ha de ser l’aplicació en el vostre cas concret.